La Manyosa

La Primera notícia històrica és una referència documental que assegura l'existència d'un petit cenobi integrat per set monjos que portaven en ell una vida eremítica cap a l'any 866.

La llegenda parla de la construcció d'una església en el lloc en què els pastors veien sempre encesa una llum.

Possiblement era l'església preromànic els fonaments de la qual s'ha trobat adossats al marge de la roca. Aquesta primitiva construcció, d'origen Visigots, va ser derrocada al segle X a causa de les incursions sarraïnes de Almansor.

En un document notarial del segle XI, se cita l'existència d'una capella a mig camí entri castro Granaria i castro Terciolo, els actuals castells de Granera i Castellterçol, al mateix temps que es refereix al fet de trobar-se en línia les capelles de Sant Llogari, aquesta i la de Sant Julià d ´Uxiols.

En un altre pergamí de l'arxiu episcopal de Vic consta que un tal Guillem de Mediona, levita, va deixar, en el seu testament , a l'església canònica de Vic el castell d'Aguilar amb els seus alous, i parròquies de Sant Andréu i Sant Fruitós i el castell de Caldes de Montbui, perquè el seu fill anés admès com a clergue, i també deixo l'alou de Subiradells i el de “ Mananos “ i el castell de Clariana amb els alous de Ia Serra i Vilanova.

Però a principis del segle XII la sobirania eclesiàstica era disputada per la mitra de Vic i l'abadia de L´estany, i segurament aprofitant aquesta situació, el comte Ramón Berenguer III va establir allí una encomana temperaria, de les primeres que es van establir al país com sembla confirmar-ho el document de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, en el qual el seu fill Ramón Berenguer IV amplia les donacions de la seva part als Templers; el document, traduït del llatí, diu així;

“Jo Ramón Berenguer, comte de Barcelona i príncep d'Aragó, dono i cedeixo al maestre del Tremp Poncio Hugo de Tenes i a si encomana els llocs i masies de Salvatges, Coll d´Agafes, Puigdomenech, l'Agulló, la serra de Sant Joan i l'ombria de Vilanova, ampliant el que el meu benvolgut pare va donar per fundació, i comprometent-se el Tremp a establir una talaia en la part alta del lloc anomenat Roc Castellar i reedificar i fortificar el palau que va donar el meu pare. Dau a Barcelona en els idus de març 1135, any del Senyor “

Des d'aquest document deduïm la importància estratègica de batllia dels Templers en la divisòria comarcal del Bages, el Valls i Osona, establint un eix Templers des de Puigreig, Palau d ´Aliga, Palau del Vallès i Barcelona. Possiblement va anar aquí on va professar en l'ordre del Templers Roger de Flor, qui després de defensar Acre, va ser capitost dels almogàvers d'Orient.

Cap a 1370, el rei Pedro III, cridat el Cerimoniós, va donar i atorgo els privilegis de la confraria de Ballesters Caçadors de l'Emploma, que es va establir en l'antic Casal templario. Durant el regnat de Juan I, el “amador de tota gentilesa “anomenat també el Caçador, s'amplien la congregació i els béns de la mateixa.

La mateixa ordre va portar una vida lànguida en el palau fins a les acaballes del segle XVIII, en el qual s'amplia el vell palau gòtic pel costat de Llevant. En la guerra de la Independència va ser saquejat i incendiat per les tropes napoleòniques, convertint-se en una casa de payés, coneguda ja a la raó per la Manyosa.

Durant el segle passat es produeixen noves modificacions en l'estructura de la casa, derruint el recinte emmurallat, els merlets i matacàs i deteriorant les parts nobles del bell `palau, en gran part com a conseqüència d'haver-se fortificat allí una banda carlista; l'antiga capella romànica va quedar totalment destruïda.

Després de cent anys, en el 1980 , el propietari de la casa vinculat a la Manyosa des de fa generacions, el senyor Josep Mª Roger i Amat, ha emprès la noble tasca de reconstruir totalment l'antic conjunt monumental i ha començat per la capella , que ha estat dirigida i decorada al fresc per l'Artista Carles Arola, que ha plasmat en els seus murals el passat històric i llegendari de la comarca; sota la mirada de Pantocràtor, de figura romànica, es desenvolupa un món medieval, d'un costat , els templaris com a ordre històrica i llegendàriament vinculada aquí, i, d'un altre , la tradició diu que aquí es va amagar el Sant Greal durant uns anys, fins que va ser traslladat a Sant Joan de la Penya, per la qual cosa veiem la figura de Percival acompanyat de les llegendes dels Cavallers del Sant Greal.

A partir del mes de juliol de l'any 2005 la masia denominada la Manyosa, canvia de propietaris, gestionada per l'Associació Cultural La Manyosa, aquesta al seu torn segueix realitzant obra de restauració i reparació a l'interior i exterior de la casa, fins a l'estat actual de la mateixa.