Llegendes

Era en els anys en els quals el Cid Campeador va recórrer aquestes terres del Sistema Ibèric de Terol camino del seu exili a València, terra poblada pels àrabs.

Llavors la climatologia era molt dura, especialment a l'hivern i les nevades se succeïen al llarg dels dies.

Avançar per les fetes fallida senderes del Maestrazgo era difícil doncs la neu arribava a les cavalleries més amunt de la "panza".

En aquesta època és on comença la nostra història….

Cansats i esgotats de recórrer aquesta terra freda, el Cid i tots els seus cavallers van trobar l'entrada a una vall perduda.

Es van dirigir a ell per buscar refugi d'aquell fred polar que assotava la zona.

Van fer l'entrada per la vall, van prendre la senda que transcorria per sobre del riu i quan van estar sota una cova van escoltar el dolç i suau cant d'una dona.

Quan van arribar al llogaret de Montoro de Mesquita van trobar l'hospitalitat que buscaven i es van allotjar en l'única posada que hi havia.

Allí van descansar durant diversos dies a cura d'una jove cridada Fátima, que els servia els menjars, els sopars i els desdejunis.

Encara que el tracte era bé, tots els homes del Cid anhelaven seguir fent la seva ruta.

Una tarda, Anselmo, un dels més valents cavallers del Cid, observo que la jove Fátima sortia del poble direcció al riu.

Va seguir els seus passos fins a la cova on havia escoltat els càntics de dona el dia que va entrar a la vall amb el seu Senyor.

Es va quedar escoltat i va sentir els laments de les dones que allí es trobaven.

Sense pensar-ho dues vegades va entrar i va descobrir a Fátima i una dona bella com una flor.

Van conversar durant molt temps i Zoraida que així es deia aquesta bella dona li va explicar que l'emir d'aquelles terres l'havia repudiat i l'obligava a cantar tots els dies perquè tothom sabés que allí vivia la repudiada de l'emir i que si intentava fugir la buscaria i acabaria amb la seva vida.

Des d'aquell dia Anselmo anava amb Fátima totes les tardes a visitar a Zoraida, li portava menjar, roba neta, algun dolç però sobretot comprensió i a poc a poc amor.

Aquella muntanya, les parets d'aquella cova, els arbres, els animals, les deus; van ser testimonis d'un sincer i fervent amor.

La climatologia va començar a donar un respir i ja havien passat dues setmanes sense nevar, quan Anselmo li va proposar a Zoraida escapar d'aquella captivitat. La jove li va dir que no.

No volia perjudicar-la, sabia que l'emir passava tots els dies per allí i si no escoltava la seva veu els perseguiria i els mataria, a més Anselmo es devia al seu Senyor.

Però l'amor del valent cavaller no es va donar per vençut i una matinada es va presentar en la cova, la va pujar al seu cavall i van desaparèixer camí d'altres terres llunyanes en les quals poguessin viure plenament el seu amor.

Per evitar que l'emir notés l'absència de la jove, la muntanya els va voler ajudar i des de llavors l'aigua de les deus que hi ha propers a la “Cova de la Mora” imiten la seva veu.

Mentre el Cid Campeador va buscar per tots els costats al seu valent cavaller, però mai de la vida es va saber gens d'ell.

Per la qual cosa el Cid va plorar amargament la seva desaparició.