Llegendes

Quan ja està recollides les collites, quan als pobles els homes van acabant les festes.

Quan el sol decideix donar treva als camps i escalfar menys, quan la lluna comença a passar més temps veient-nos.

Quan l'estiu acaba és quan jo començo.

Sóc la Tardor i la meva tasca consisteix a donar treva a la terra, a posar calma, a preparar la migdiada, a donar tranquil·litat a la Naturalesa.

I surto amb la meva capa i vaig cobrint la serra, les valls, els camps, els plans i les estepes.

I tot comença a relaxar-se, a tenir moviments lents, a tancar els ulls, i adormir-se.

Els últims fruits comencen ràpid a preparar els seus sucres que faran gaudir el paladar dels visitants.

Amb les meves amigues els núvols vaig de viatge per tota aquesta terra i em recreo banyant les seves entranyes assedegades.

I en agraïment els bolets…. van oferint una llista d'allò més selecta.

Quan tot el treball més dur va veient el final del camí, és el moment més divertit. I em poso la meva bata i sac la meva paleta, les pintures, els pinzells, les brotxes, les aquarel·les.

I pinto en el llenç d'aquesta terra nostra, els grocs, els taronges, els ocres….

És divertit canviar la vestimenta.

I quan ja estic exhaust de tant treball, de tanta creativitat… em vaig a la meva casa per descansar.

I a la part alta d'aquest queixal veig el capvespre i em vaig satisfet per dormir bé.

Demà em toca donar color a la meva casa. Quan m'aixeco des d'aquest alt, veig Montoro banyat pel Guadalop.

El camí puja fins al meu estatge, en la Penya Rosegui està la meva masada.

I preparo amb afecte i amb cura la gamma de colors que jo més vull.

I pinto amb cura i pinto amb amor La Foia Serval la pinto amb dedicació.