Llegendes

En l'entrada de la vall de Montoro de Mesquita, a uns pocs metres del túnel, al costat del costat esquerre de la carretera, en la marge esquerra del riu Guadalop, es pot veure la figura petrificada del bust d'un home; aquesta figura va pertànyer a el “Guardià del Valle”.

Ens hem de remuntar als temps en els quals els mags, les bruixes i altres éssers màgics habitaven el nostre planeta, per conèixer-ho.

Eren temps feliços per a la vall de Montoro de Mesquita, els mags que aquí vivien eren éssers honrats i bons, la naturalesa els havia ofert una vall màgica per viure, en el qual trobaven cobertes amb escreix totes les necessitats que tenien, a més el cor dels seus habitants era net i no tenia maldat.

La vida transcorria en pau ocupant-se cadascun dels seus quefers i preocupant-se de l'estat dels altres habitants.

La fama de la vall va recórrer tot el planeta i en qualsevol punt del món es coneixia la vida idíl·lica dels seus habitants.

Un dia va arribar al poble de Montoro de Mesquita un bruixot que venia de l'altra part del món. Va parlar amb el “Guardià del Valle” o mag superior i li va demanar permís per instal·lar-se a la vall com un més .

Reunits totes les autoritats, van decidir donar-li una oportunitat al nou bruixot perquè formés part de la seva comunitat.

Amaín que així es deia el “Guardià”, va comunicar a Yasán que havia estat admès i que l'única cosa que se li demanava era que fos honrat, sincer, noble i bona persona.

Així la vall podria seguir sent el que era.

Yasán s'integro molt bé al poble i en molt poc temps va ser un de més, va compartir amb els seus habitants la seva cultura i els seus coneixements, els seus potingas i els seus elixirs

Però el que no va compartir va ser el seu gran secret.

Yasán venia de terres llunyanes d'Orient on havia deixat enrere a una bruixa bella, però malvada, cridada Tayán, que estava cegament enamorada de l'ell.

Yasán no podia correspondre-la per la maldat que hi havia en el cor de Tayán.

Va intentar moltes vegades amb la seva màgia canviar el seu cor, però Tayán tenia més màgia que ell i mai ho va aconseguir.

Desesperat per l'angoixa en la qual vivia i coneixent la fama que precedia a la vall de Montoro,

Yasán va decidir canviar de vida i va fugir de la bruixa.

El temps transcorria feliç a la vall, però el cor de Yasán es trobava trist perquè no havia respectat un dels requisits per viure en Montoro de Mesquita.

Una freda tarda d'hivern quan Amaín es trobava recol·lectant plantes per als elixirs de la salut va trobar a Yasán al costat del riu plorant tristament.

Es va aproximar a ell, va col·locar suaument la seva mà en l'espatlla dreta i li va dir:

- Sigues per què plores, i sé que el que més t'afligeix és que no has estat sincer amb la nostra comunitat, però quan tinguis el valor de dir-ho llavors jo podré ajudar-te, perquè la dona que t'estima no trigarà a arribar.

- Com pots saber tot si vinc de tan lluny i no sabies gens de mi?, li va preguntar Yasán.

- Al que Amaín va respondre: Solament cal mirar en el cor. I ho va deixar meditant en el riu.

Van passar els dies i una nit en la qual estava caient una copiosa nevada Yasán va ser a la casa del consell on estaven reunits els mags més importants de la vall i allí, a la calor de la gran xemeneia blava, els va explicar, apesarat per no haver-ho fet abans, el relat de la seva vida i com havia hagut de fugir de la malvada bruixa que ho volia com a espòs.

Els mags ho van mirar amb compassió i va ser Amaín el que prenc la paraula.

- Imaginem el dolor del teu cor, i ens entristeix profundament que hi hagi algú al món que sofreixi, nosaltres no sabem el que és doncs aquí tota la comunitat ens respectem mútuament.

Has demostrat ser un home bo i formes part de la nostra comunitat, per això t'asseguro que a la nostra vall no vas a sofrir cap dany.

Cadascun dels quals estaven allí presents amb el cor encongit compartint l'angoixa del pobre Yasán es va anar per a la seva casa, tots menys Amaín que com cada nit des que va arribar Yasán anava a l'entrada de la vall per guardar-la.

Amaín sabia que havia arribat la nit en la qual s'havia d'enfrontar per força del mal.

Es va asseure a uns pocs metres de la sortida del túnel, la neu disminuïa la visió.

Però una mica abans de la mitjanit va albirar una figura femenina que s'apropava a ell.

Era una jove esvelta, rossa, amb ulls verds, la forma de caminar era suau, com si els seus peus gairebé no toquessin la neu i quan la va tenir davant es va sentir tremendament atret pel somriure sensual.

- Tayán, va dir, sé perquè estàs aquí, has vingut a una vall de pau on tothom conviu en harmonia i Yasán no et correspon.

Et demano per favor que et vagis. PeròTayán se li va apropar encara més i el pobre Amaín no podia resistir-se a la seva sensualitat.

Traient forces d'allò més profund de la seva ser li va tornar a demanar:

- Tayán per favor vés-te i deixa a Yasán viure feliç. Les paraules sortien de la seva boca amb gran esforç, arrossegant-se, sense convenciment.

Tayán ho va mirar fixament als ulls i li va dir:

- Podries, si vols, ser l'home de la meva vida, podríem ser invencibles amb la teva força i la meva, apropa't i besa'm.

Amaín es moria de ganes per besar-la, mai havia vist abans una dona tan bella i sensual, però sabia que era una estratègia per llevar-ho d'al mig i aconseguir el seu objectiu amb Yasán.

Amaín es va apropar a ella per besar-la però en el mateix moment en la qual els seus llavis gairebé es van fregar la va empènyer cap al riu perquè caigués al buit.

Just en aquest moment Tayán li va llançar un malefici.

- Volies ser el Guardià del Valle, doncs ho seràs per la resta dels segles convertit en pedra.

Just en el moment en el qual la malvada bruixa Tayán va caure al riu, que la hi va empassar, el pobre Amaín es petrifico per sempre.