EXCURSIONS

Partint de la porta de la “Casa L'Obrador” prenem el carrer del Graner, arribem fins als safaretjos i agafem el carrer Baix que, uns metres més endavant, es converteix en pista.

Després d'una corba a la dreta i deixant la senda que ens condueix a l'Ermita de Sant Pere de la Roqueta, seguim per la pista que transcorre propera al riu Guadalop.

La pista acaba en un antic camp de cultiu, avui erm.

A partir d'aquest moment es converteix en senda que discorre per un bosc de ribera molt bé conservat, en el qual trobem diferents espècies pollancre comú, pollancre lombard, acer, cirerer de la Mare de Déu, roure de fulla petita, el terebint, el lledoner i algun grèvol.

Deixem la companyia immediata del riu per realitzar un petit ascens que ens porta a les deus on podrem refrescar-nos bevent una mica de les seves aigües.

Situats ja sota l'Ermita de Sant Pere de la Roqueta comencem el descens novament fins al riu, on creuarem el llit per unes pedres per continuar la nostra ruta per la marge esquerra.

Iniciem un nou ascens per arribar a la carretera per la qual caminarem uns quants metres fins a arribar al túnel (obert en les dècades dels 30-40) que dóna accés per la carretera a la vall de Montoro de Mesquita.

Travessat el túnel trobem novament la baixada al riu que descendim per arribar gairebé a la seva riba.

En aquest punt tenim dues opcions; a la dreta ens podem apropar amb cura a l'antiga senda d'entrada al poble que treu el cap a un falc del riu (falta acabar el mirador que s'està fent) o a l'esquerra arribant finalment a situar-nos enfront del Molino de les Ferreries i poder contemplar un bonic exemplar de xiprer cuneïforme catalogat com a arbre monumental.

El retorn al poble ho podem fer bé per la carretera que és molt tranquil·la o pel mateix lloc que hem vingut.

Cal destacar que és molt fàcil albirar algun exemplar de cabra  i voltor ; així com és normal trobar rastres de teixó, guineu i, en el curs del riu, de llúdria.

Excursió al Mirador de Valloré

Des de la porta de “Casa L'Obrador” baixem fins a la plaça del poble, on podem veure l'antiga Casa del Comte de Montoro, de la qual solament es conserva en l'actualitat la zona dels graners annexionada a l'Església, que des de la carretera es pot observar la galeria sota teulada d'arcs de mig punt típica dels palaus de “estil aragonès”.

Continuem la nostra ruta pel carrer que porta a l'església, dedicada a La nostra Senyora de l'Ascensió que data del segle XVIII, realitzada en maçoneria i amb un curiós agulla de tova calcària.

El nostre camí contínua fins a les Eres del poble on tenim un mirador sobre el riu Guadalop i les “sorts” o hortes.

Girem a la nostra esquerra tenint enfront de nosaltres l'espectacular “Penya del Camp” i anem a la recerca dels indicadors que ens mostren dues rutes; la que en aquests moments anem a realitzar i la de “Els Dolls”.

Situats ja en la sendera arribem a uns metres fins a trobar aquesta bifurcació.

Prendrem la de l'esquerra i començarem l'ascensió fins a la “Penya del Camp”.

La ruta està molt bé abalisada, doncs cada quinze o vint metres trobem les marques groc i blanc que ens indica que estem en un "P.R."

Quan arribem a meitat de vessant trobem una pedra de gran grandària que té la marca pintada en el centre.

En aquest punt hem d'envoltar-la per l'esquerra encara que vegem la sendera més marcada per la dreta, doncs aquest és el que fan les cabres  que tenen aquí el seu territori.

Prosseguim l'ascensió on trobarem diverses pujades que hem de pujar i baixar.

Finalment arribem a una “V” natural en la roca que ens trasllada a l'altre costat de la “Penya del Camp” on trobem una vall tancada anomenada “Valloré”.

Descendim una mica desviant-nos a la dreta per poder observar un autèntic paradís geològic: el “Pou de Valloré”, la “Boca de l'Infern”, les “Goles del riu Guadalop” i el queixal de el “Galabardal”.

En aquesta ruta és segur observar als voltors a una altura inferior a la qual ens trobem, a la cabra atalaiant des d'alguna talaia i, en qualsevol racó, trobar te de roca i poliol.

Com la ruta té un fort desnivell i unes panoràmiques a vista d'ocell, no és aconsellable per a persones que sofreixin de vertigen.

Excursió als Dolls

Des de la porta de “Casa L'Obrador” baixem fins a la plaça del poble, on podem veure l'antiga Casa del Comte de Montoro, de la qual solament es conserva en l'actualitat la zona dels graners annexionada a l'Església i des de la carretera es pot observar la galeria sota teulada d'arcs de mig punt típica dels palaus de “Estil Aragonés”.

Continuem la nostra ruta pel carrer que porta a l'Església, dedicada a La nostra Senyora de l'Ascensió, data del segle XVIII, realitzada en maçoneria i amb un curiós agulla de tova calcària.

El nostre camí contínua fins a les eres del poble on trobem un mirador sobre el riu Guadalop i les “sorts” o hortes.

Girem a la nostra esquerra tenint enfront de nosaltres l'espectacular “Penya del Camp” i anem a la recerca dels indicadors que ens mostren dues rutes: la que en aquests moments anem a realitzar i la del mirador de “Valloré”.

Situats ja en la sendera arribem a uns metres fins a trobar aquesta bifurcació.

Prendrem la de la dreta i començarem a descendir cap al riu.

Arribant al llit del Guadalop deixem a la nostra dreta una bonica passarel·la de fusta que ho creua.

Continuem el nostre ascens suau fins a situar-nos en un antic camp de cultiu, ho travessem i arribem a la nostra destinació “Els Dolls”, que en època estival s'utilitza com “jacuzzi” natural, doncs tenim la possibilitat d'asseure'ns enmig de les cascades i que l'aigua faci el seu treball.

Excursió a les pintures rupestres de la Penya Rosegui

Sortim de la porta de “Casa L'Obrador” i girem a la nostra dreta per agafar la pista que discorre per darrere del parc infantil.

Iniciem l'ascensió per la pista i travessem la zona de camps de cultiu abandonats.

Prosseguim amb la nostra ascensió fins a arribar a un bosc de roure de fulla petita molt bé conservat.

Des d'aquesta zona es té una bonica panoràmica del poble i de la vall i, en conseqüència, és molt apropiat per fer bones fotografies.

Seguir pujant i deixem a la nostra dreta la font de la “Hoyuela”, on no podrem prendre aigua doncs té la captació del poble.

Una mica més amunt ens trobem una masia deshabitada que té el nom de la font que hem deixat més a baix.

Fem una corba pronunciada a la dreta i ja descobrim la mole calcària del queixal de la “Penya Rosegui”.

Ens dirigim a ella per una petita senda i de seguida descobrim les tanques verdes que protegeixen les pintures rupestres; si seguim avançant una miqueta més, al peu del queixal, trobarem altres pintures que no tenen tanca de protecció.

Excursió a l'Ermita de Sant Pere

Partint de la porta de la “Casa L'Obrador” prenem el Carrer del Graner, arribem fins als safaretjos i agafem el Carrer Baja que, uns metres més endavant, es converteix en pista

Després d'una corba a la dreta trobem en el “Barranc de la Carrera” els indicadors que ens assenyalen la ruta de l'Ermita.

Comencem l'ascens per una senda molt bonica, amb frondosa vegetació als costats.

La pujada és sostinguda, però senzilla, i ens situa sota la “Penya Crebada” Des d'aquest punt tenim una visió fotogràfica excel·lent.

Continuem pujant la senda que ens porta directament a la “Ermita de Sant Pere de la Roqueta”. Aquesta ermita té una tradició molt antiga doncs es parla d'ella ja en 1300.

Se celebren tres romiatges a l'any: la de Sant Marcs que celebren conjuntament els pobles de Montoro i de Villarluengo el dissabte següent al 25 d'abril la de la Santa Creu que celebra el poble de Pitarque el dilluns més proper al dia 3 de maig i la de Sant Pere que celebra el poble de Montoro el dissabte següent al 29 de juny.

Excursió al Pou Valloré

Partint de la porta de “Casa L'Obrador” descendim fins a la plaça del poble on ens trobem amb la ja citada en altres excursions “Casa del Conde,” una vegada més agafem el carrer de l'Església de La nostra Senyora de l'Asunción i prosseguim recte pel carrer de les Eres fins a trobar-nos amb el “Mirador de les Eres”.

Girem a la nostra esquerra com fem en la ruta de “Els Dolls” i agafem la mateixa sendera que ens porta fins a les cascades anomenades “Els Dolls” i una vegada aquí continuem pujant pel llit del riu Guadalop.

Aquesta és una excursió que es pot efectuar solament en època estival o els més aventurers durant la resta de l'any amb neoprè, a causa de la baixa temperatura de l'aigua.

Endinsant-nos en el mateix llit anem fent la nostra ascensió riu amunt passant el primer falc.

Hi ha trams en els quals hem de flanquejar el riu però hi ha uns altres en els quals ho hem de creuar nadant.

La ruta es realmente preciosa y te da una idea de la grandiosidad de la naturaleza y la fuerza que a base de paciencia ha ejercido el agua en estos cañones.

Arribant als primers falcs ens trobem amb el primer pou que podem creuar nadant i uns metres més amunt la font “dels Cinglos Verds” que raja ran del llit.

Sense deixar d'ascendir arribem a un tram on devem sortejar uns blocs de pedra de gran grandària dins del llit, que van haver de desprendre's de la “Penya del Camp” fa diversos centenars d'anys.

Quan ja hem superat aquest espectacular tram, ens situem ja en una zona més oberta i suau; ens trobem ja en la confluència de la vall de “Valloré” i “Valloretico”.

El final de la nostra ruta està a escassos metres, és un més dels falcs que aquest riu treballador ha hagut de llaurar en la roca viva per poder seguir el seu llit.

Esplendorós de la roca llaurada pel riu i la longitud de les estretes paredasses que formen el pou fa que ens sentim petits davant la Naturalesa.

Excursió al Mas del Senyor

Des de la “Casa L'Obrador” descendim pel carrer del Graner per situar-nos en la mateixa carretera que dóna accés al poble.

Deixem a la nostra dreta els safaretjos i la parada de l'autobús, conegut com el “Caiman”, de la línia que cobreix la ruta de Cantavieja a Alcorisa.

Seguim el traçat de la carretera i ens situem just damunt del pont que creua el llit del riu Guadalop.

Deixem a la nostra dreta els safaretjos i la parada de l'autobús, conegut com el “Caiman”, de la línia que cobreix la ruta de Cantavieja a Alcorisa.

Seguim el traçat de la carretera i ens situem just damunt del pont que creua el llit del riu Guadalop. Prosseguim la nostra ruta fent una corba a la dreta on podem admirar en aquest mateix costat de la carretera un bell exemplar de noguera , que ens fa recordar l'important valor que en dècades passades tenia aquest arbre de fruita seca, (doncs venien des de lluny amb camions a comprar els seus fruits, la qual cosa servia com una ajuda a la renda familiar).

Seguirem una mica més endavant fins que ens trobem amb la pista que ens portarà fins a la destinació i que surt a la nostra esquerra.

Als pocs metres d'iniciar el nostre ascens trobem les ruïnes d'un antic cementiri que mai de la vida va poder ser utilitzat, doncs en aquella època no existia el pont i l'accés al cementiri els fallava quan més ho necessitaven.

A partir d'aquí comença una forta pujada des d'on podrem obtenir fotografies excel·lents.

Trobem un tram en el qual la pujada ens dóna una petita treva, per tornar de nou a l'ascensió passant pels antics camps de cultiu  el nom del qual ens evoca la quantitat de plantes d'espígol que també en dècades passades venien a recol·lectar i que amb grans alambins destil·laven per aconseguir la seva essència.

La pujada s'estén una mica més i passem per un antic mas que utilitzaven en l'època que durava la sega, per no haver de pujar i baixar tots els dies al poble.

Per fi, arribem a la cresta de la muntanya i seguint la pista feia el nord, albirarem en la plana, al lluny, un vast edifici.

Aquesta construcció de pedra és el “Mas del Senyor”, l'antic propietari del qual el Senyor de Montoro que pels favors i ajudes al rei d'Aragó va arribar a ser nomenat Conde de Montoro i  Virrei de Mallorca.

Excursió a la Foia Serval

Deixant a la nostra dreta la porta de “Casa L'Obrador” agafem la pista que discorre per darrere del parc infantil i la barbacoa de la pròpia casa.

Ascendim per aquesta pista deixant enrere la vall i el poble de Montoro de Mesquita. Creuat el “Barranc de la Carrera” i en les primeres corbes tancades trobem a la nostra dreta els indicadors que ens anuncien “La Foia Serval”.

A partir d'aquest moment la nostra ruta discorrerà per una senda preciosa que ens conduirà a un bosc molt bé conservat de roure de fulla petita i alzines on podrem observar sota algunes d'elles els “cremats” d'alguna tòfone natural (porció de terra en la qual no creix vegetació pel miceli que emet aquest preuat fong).

La pujada és agradable i reconfortant doncs les vistes sobre Montoro són precioses.

Arribem a la “Font del *Vación” cridada així perquè la deu aboca la seva aigua sobre un tronc d'arbre buidat que antigament servia de recollida d'aigua perquè abreuressin els animals .

Després d'una pausa en la qual hem sadollat nostra sigueu en aquesta font d'aigües fredes, fem l'últim esforç en la pujada i finalment arribem al serral que hi ha a la part alta del queixal de la “Penya Rosegui”.

Res més arribar podem veure la construcció típica d'una masada en aquest cas la de el “Colladico” donada la seva ubicació.

És una interessant mostra de la funcionalitat de les masies, en la qual podem observar el seu esplèndid solar, els seus forts murs de pedra i el forn de coure pa.

Si mirem a la nostra dreta i seguint la pista uns metres més endavant podem veure uns exemplars mil·lenaris de savina turífera.

Prenent la calçada de pedres, entre els murs alts d'aquest mateix material arribem a la “Foia Serval”.

Aquest conjunt d'habitatges avui desgraciadament deshabitades arribo a ser un barri viu de Montoro de Mesquita on no solament vivia un petit nombre de famílies si no que va arribar a tenir fins a una escola pròpia perquè els nens que aquí habitaven no haguessin de baixar fins al poble.